Complicitats entre l’admirat i estimat Mn. Josep Tintó,

el meu pare i Mn. Josep Hortet,

fan possible les meves “pràctiques” al Clot.

de seminarista, amb el Càndid, ens hi posem de ple.

A la missa d’onze amb el Pare Armengol,

amb policia inclòs escoltant el sermó crític i obert,

dirigint  cants i monicions,

amb grans i joves ens fem.

Iniciem, divendres vespre, amb joves, grups de revisió.

Tornant de nit vers la Sagrera, la jugada comentem.

Quantes converses, reunions i records!

en el racó del fins de la sagristia, poc net.

Anem a viure-hi el 1973 el Càndid i un servidor.

A desgrat de Mn. Tintó, dinar a la rectoria no podem.

Anem a un petit i barat restaurant a prop.

No dona el magre pressupost per més.

Famílies conegudes, assabentades d’això,

ens inviten a sopar entre setmana, regularment.

A cals Serrallonga, i a cals Elias sopem bo i molt,

I a cals Viñals i a cals Gaya, com a casa, també ens trobem.

En conxorxa de Mn. Tintó i el jesuïta, Pare Armengol,

podem dinar amb els professors de l’escola de Sant Pere Claver.

Vigilem pati i menjadors i ens traiem uns calerons.

Després de dinar, fem un domino, encara hi ha temps.

M’ordenen de diaca, el 1974, en una alegre celebració.

Bateigs, casaments i enterraments.

La policia em sorprèn, el febrer del 1976 en una manifestació:

dos dies a Via Laietana, un al Palau de Justícia i mig dia a la Model.

Clandestina comissió de barri, reunits de la sagristia al fons.

Un barri digne i un carrer Aragó encara enfangat, reivindiquem

I a la Plaça Canonge Rodó, plantada de flors 

Els joves per torn, amb aigua de la rectoria, les reguem.

Ens ho deixa fer (li dèiem, amablement, el “feu, feu), el Sr, Rector

però ens diu i ens exhorta que vigilem.

Sortim els diaris: el Clot es desperta, ja era hora i és bo.

D’aquesta feta, l’ Associació de veïns i veïnes, sorgeix

Enfeinat  cada cop amb més grups i reunions,

agenda plena que no hi entren els horaris dels enterraments.

Un dia, dic que m’hauria d’avisar abans, a Mn. Tintó.

Ell em recorda que els morts no avisen. Primer pastoral desencert.

El maig del 1976 m’ordenen de capellà en una sonada celebració.

Cants i músiques dels grups de JOBAC, paraules dels pares, tot a pleret

Romaní i farigola, de Can Rovira, per tot el temple, decoració.

I a la sortida mantejada, pancartes i de part de PSUC, clavells.

L’estiu del 1976, pares, Viñals i Càndid, al Paris de la Il·lustració.

Visites al lloc on estatjar-me, a Saint Pierre-Saint Paul, en concret.

Ens petegem Paris, cinema, mítings, regant-nos d’aigua als sortidors.

Robatori salvat al metro, passem un mal moment!.

Viatge d’amistat i grans records.

La democràcia del país veí tastem,

França se’n creu far, llum i color,

quan nosaltres tot just la inaugurem.

M’esperen dos anys d’estudis de sociologia, optats de cor.

Pel setembre em venen a acomiadar, to de joves, al tren

Ara bé, cada tres mesos, torno a l’estimat Clot.

Segueixo l’estat dels grups, celebro i cau algun casament.

Gaudeixo de Paris, de la seva gent i dels seus entorns.

Envio cartes llargues, reflectint el que vaig aprenent, 

amb la intenció de col·laborar en la JOBAC en creació,

les jobaqueres i consiliaris em disculpen els ”rotllos” d’idees plens.

El 1978, llicenciat torno a San Martí de Clot.

Mn. Tintó havia mort, i hi ha de rector Mn. Francesc.

El poso al dia  de la parròquia, barri  i de tot.

Ens entenem d’allò més bé.

Cada cop més grups de joves de de fe, vida i revisió.

Converses, diàlegs interessants i consells.

Teatre, pregàries, misses de joves i innovades celebracions.

Cada dia, en cada acte, en cada relació, aprenc més.

Dubto si entrar al PSUC, col·laboro a l’ Associació

amb el Santiago Rodríguez, bon amic, psuquero competent

amb ell, estic a la Vocalia de Cultura i en la revista l’ Estació.

Decideixo, el 1979, militar al PSUC, discretament.

La JOBAC va prenent força, seguint els valors de la JOC, 

tot i que no ens deixen entrar-hi, per ser “poc obrers”(?).

Agrupem joves de diverses procedències, estils i raons:

Joves cristians de barris obrers i populars, espai de vida i fe.

El 1981 se’m planteja un canvi, que resta fosc.

No m’agraden on em volen enviar i tinc dubtes per moments.

Allargo l’estada un curs més al Clot.

Esperant noves propostes, especialment de l’Hortet.

Decidim, marxar junts, Mn. Francesc Mestres i jo,

I deixar la parròquia més o menys endreçada a fi de bé.

Em proposen anar a Sant Andreu, amb Mn. Jaume Serrano de rector.

M’hi decideixo positivament.

Deixo el temps de la “primavera” personal, al Clot.

Sempre serà, per mi, l’espai clau de la meva vida de prevere i de fe.

Continuo tenint-t’hi molts bons amics i amigues, un tresor.

Encara, cada mes, amb una bona colla, junts xerrem i sopem.